A l’equip de Govern
Qui no recorda aquella cançó italiana interpretada per la nostra Núria Feliu , anomenada: “Paraules,paraules,paraules”?
¿Quines sensacions devía sentir el seu compositor en el moment de crear-la?.. Ja s’havia adonat del valor de certes paraules , un valor sovint relatiu , no absolut , i a vegades , ni tan sols relatiu
Tothom necessita comunicar-se, tant sigui perquè vols dir alguna cosa o perquè demanes informació i has d’escoltar quelcom d’algú.
Peró si ja difícil es comunicar “exactament “ allò que vols transmetre realment , ja sigui perquè no trobes els mots adients o per l’estat d’ànim o pel motiu que sigui. Quin es el discurs que es pot esperar d’un polític que ha d’omplir el temps assignat , obrint la boca sense concretar res del que realment interessa saber?.
Res, només queda el recurs de mentir o dir mitges veritats , tant o mes punyents que la pròpia mentida. Si alguns discursos tenen tant poc valor, que ho facin per escrit i ben signat.
Tothom te dret a rebre un comprovant o rebut degudament segellat i signat amb tot el valor documental que això comporta, la publicitat enganyosa per exemple , està penalitzada per la llei. Donç bé, com ciutadans ens harem de plantejar exigir als nostres administradors locals i generals una declaració d’intencions signada d’antuvi amb posterior comprovant de la feina feta , com en qualsevol empresa privada, i que no quedi tot com dic al principi amb “Paraules, paraules, paraules”·
Josep Parera Ribell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada